Buf!!! fa molt que no ecrvia al blog (problemes técnics), peró intentare escriure mes sovint.
avui e fet poema ara us l'escric:
Quant les papallones grises, volen fins a terra,
quant el Cel s'esquerda i deixa veure un tros de Sol.
L'astre rei desapareix tapat pels núvols negres grisos
tot és fosc i al bosc tots el animals s'amaguen.
Les papallones tacan el terra amb aquella pintura transparent...
Llavors en aquella foscor, s'encen una bombeta,
l'astre rei torna a apareixer,
iluminant la natura florida per la nit.
Es un poema raro i no tinc títol, així que si sus acut algún ja mel direu.
divendres, 27 de febrer del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)